2
.. I si se l'enduia el ganivet?... El Jaume el trobaria bon segur, a la peça del sot... Però de seguida va pensar que un home, encegat, no sap el que fa... i ja es va veure al Jaumet afinant-se i caient tot aplomat... com una cosa buida... va sentir després un silenci... una quietud... i el Jaumet a terra, sense bellugar... I una esgarrifança el va sacsejar fins a les entranyes... Va deixar estar el ganivet, va agafar la magalla... i avall.
Clarejava; a l'obrir la porta del carrer un baf humitós i tebi el va sobtar. El cel d'un to moradenc, llençava una claror trista; i en aquell ambient de calma semblava que tot s'hi esvaís, que totes les remors s'hi fonguessin, apagades... Va ajustar la porta i va rompre a caminar, estossegant... Les cases del poble, mal afilerades, s'esllanguien avall, amb un aire de cansament... de malhumor, com ensomiades... Va travessar la plaça de l'església i va trencar pel carrer de França... al cap-de-vall s'hi veia el pla, tot boirós, i allà baix al lluny de tot, la serra de marina es deixondia com una faixa moradenca, pesadament aclofada en mig de la universal presea...
-Llamp de llamp!...- anava fent tot caminant -perquè després de tot, l'hora de l'aigua passava... amb aquelles cabòries s'havia entretingut... i les mongetes cuidaven a quedar-se en sense regar...
Ja arribava al cap-de-vall del carrer quan sent que el criden:
-I doncs, què va ser el del ball de l'era que diu que?...-
En Pere es va quedar tot sorprès...; no hi havia caigut ell en que tot el poble n'aniria ple!...
-Diu que et va donar tant bell sufoc, la Pepeta...- i canviant de to: -la mossa de casa ho contava a nit, al tornar-ne...-
La mossa!...- va pensar en Pere. -és a dir que les noies en parlen!... És a dir que... llamp de llamp!... ni menys hi havia caigut ell en que al poble hi hagués mosses!...
Hi hagué una eston