2
i y assadollada'n mori. Un altre cop aquesta passada! Té un caient tant dolcíssim! Ha lliscat per la meva orella com l'oreig suau que roba y escampa'l penetrant perfum d'un marge de violes!... Prou! No seguiu més. S'és perduda la dolçor d'aquella passada! Oh esperit de l'amor! Que penetrant y sublim és ton poder! Encara que en tu, com en la mar tot hi capiga, no hi entra res, per esforçat y valiós que siga, que als pocs minuts en força y en valer no minvi: tant fantasiosa és la passió, aquesta suprema fantasia.
CURIUS Senyor, voleu sortir a cassera?
DUC De què, Curi?
CURIUS Del cervo, senyor.
DUC La del més noble de tots, és mon unic anhel ara. Oh! quan mos ulls vegeren a Olivia, va semblarme que ab son alè purificava l'aire; d'aquell instant vaig devenir una presa, y d'aleshores que mos desitjos, com afamats mastins, séns repòs me deixen.
(Entra VALENTÍ)
Què t'ha respost?
VALENTÍ No us enutgeu, senyor; no he pogut conseguir que'm rebés; més us porto la resposta que m'ha trasmès sa cambrera; en set anys ni la llum del sol veurà son rostre descobert, car com monja de clausura, constantment un tupit vel taparà son rostre, y cada dia ruixarà de llagrimes sa cambra, per la memoria d'un germà difunt, record que vol servar eternament en son pensament entristit.
DUC Oh! la que té tanta dolçura a l'ànima, la que a l'amor d'un germà rendeix tal culte, ¿com sabrà estimar el dia que l'aurífera sageta acabi ab l'estol d'afectes que en son pit viuen; quan sang y cor, solis altíssims, siguin ocupats per un rei unic? Anem a abandonarnos pels llits de flors; l'ombra dels tupits brancatges és el més esplendid bressol pels somnis d'amor.
(Sen van.)
II
PLATJA
(Entren VIOLA, un CAPITÀ