3
DE VAIXELL y MARINERS)
VIOLA Quin país és aquest, amic?
CAPITÀ Ilyria, senyora.
VIOLA Y què hi podré fer jo a Ilyria? Mon germà és al fons de l'Elysseu!... Potser la sort haurà volgut que se salvés també. Què us sembla, bons mariners?
CAPITÀ Vós mateixa deveu la vida a una afortunada casualitat.
VIOLA Pobre germà meu! Qui sab si ell també s'haurà salvat per un sortós atzar?
CAPITÀ Bé podria esser, senyora; y si us és consol lo probable, us diré que a l'esberlarse nostre vaixell y en el moment que anant a fons, vós y aquesta gent heu entrat a la barca, he vist el vostre germà agafarse coratjosament a un troç de pal que surava damunt la mar esvalotada, y, com Arió sobre l'esquena del dofí, defensarse de les ones fins que ha desaparescut a mon esguard.
VIOLA Pren aquest or per tes paraules. Que fou possible sa salvació, la meva ho assegura y tes paraules encara n'aumenten l'esperança. Coneixes aquest país?
CAPITÀ Sí, madona; perquè a tres hores d'aquí hi ha el poble on vaig nàixer y m'he criat.
VIOLA Qui governa aquesta terra?
CAPITÀ Un duc tant noble de nom com de cor.
VIOLA Com se diu?
CAPITÀ. Orsino.
VIOLA Orsino! Jo he sentit aquest nom per boca de mon pare. Encara era solter allavores.
CAPITÀ. Y encara ho és ara, o al menys fa poc que ho era, car jo tant sols he estat un mes fòra d'aquí. Corria aleshores la veu (ja sabeu, senyora, que és feina dels xics comentar les voluntats y les fetes dels grans) que solicitava l'amor de l'hermosa Olivia.
VIOLA Y qui és aquesta Olivia?
CAPITÀ Una honesta donzella, filla d'un comte, que va deixarla al cuidado d'un germà d'ella, mort fa poc també, y per ait