3
rdaren a col·laborar-hi En Torres (Sarraceno), En Pons (L'Inglès), l'Angelon (Orfaneta de Menargues) i En Feliu i Codina (Josep Serra). En Llanas firmava Robert Sanall; i En Vidal i Valenciano i Conrad Roure, junts, Dos gats dels frares.
De tots ells porta dol, a l'ensems que es complau a guardar-ne ferma recordança, el vell narraire a qui l'EDITORIAL CATALANA ha volgut honrar confiant-li la presentació d'aquest volum, sense altre mèrit, de part meva, si de mèrit mereix el nom, que ésser l'únic supervivent d'aquella colla d'humoristes que qualsevol d’ells seria més apte que jo per a prologar un llibre.
UN TROS DE PAPER fou, en son gènere, el primer periòdic publicat en català, i el públic el rebé tan de bon grat, que el mateixos escriptors contemplàvem amb estranyesa com cada dissabte en poques hores s’esgotava l’ediciò, que no era pas curta, essent el d’un ral el preu de cada número. Cal dir, però, que l’editor Innoscent López era una àliga per a la propanganda de les publicacions, i que en aquesta hi posà els seus cinc sentits.
L’estranyesa nostra de l’acceptació extraordinària del setmanari es fonamentava principalment en la manera com cada u de nosaltres escrivia diferentment el català, i ens semblava que això no podia deixar complaguts a molts llegidors. Allò era un mosaic ortogràfic.
No se’ns doni pas, en bona part, la culpa d’aquesta diversitat. No teníem cap diccionari de què ens poguéssim fiar, perquè estaven farcits de castellanades, ni cap obra de les publicades aleshores ens podia servir de norma. Així, cada escriptor escrivia com bé li semblava, i en la impremta, on tampoc hi havia cap corrector que sapigués un borrall del nostre idioma, el qual feia un sens fi d’